SANT JORDI
Tots coneixem la llegenda de Sant Jordi, com el poble té que donar al drac una noia totes les setmanes per a que no mati a tothom i com acaba donant el rei a la seva filla. El cavaller acaba matant al drac i rescatant a la princessa, i de la sang del drac és forma una rosa.
Aquesta és la versió original i a tothom l'agrada, pero perque no cambiar una mica la història i fer-la diferent? Segur que serà molt entretingut.
En un món de fantasía molt, molt llunyà. Hi havia un poble molt bonic, estava ple d'alegria i decoració preciosa, en gran part gracies al florista que sempre decorava el poble amb les flors més fresques i boniques, com margarides, farigoles, alceas, calèndules... i sobretot roses. Al castell hi vivia un rei avariciós amb la seva filla Ambrosia, que era molt bella. Tenia fils d'or al cabell i uns ulls blaus que hipnotitzaven a qualsevol que els mirés fixament, la seva figura esvelta feia que qualsevol persona es quedés impactada de la seva bellesa. La princessa tenia ganes de conèixer món, pero el rei no la volia perdre de vista <<El món és molt perillós>> deia. Aquestes ganes que tenia la princessa, feien que cada cop que tenia una oportunitat s'escapava i passejava pel poble.
En una de les escapades de Ambrosia, es va trobar amb un arbust ple de roses, era precioś. A ella li encantaven les flors, pero sobretot les roses, així que va agafar una de l'arbust.
-Ehhhhh!!!- va sonar darrere de la princessa.
La princessa es va sobresaltar i va fer un petit crit.
-Ah! Qui es?
Va apareixer el florista que es deia Ricardo i estava emprenyat amb la princessa per haver agafat una de les seves roses. Ricardo estava disposat a ficar-li una bona bronca a Ambrosia, pero quan va veure la seva bellesa i sobretot, els seus ulls, es va calmar.
-Tu...
-Ambrosia.
-Com et diguis. Que fas agafant les meves roses?
-Ho sento molt, no sabia que eren teves. Ara mateix les retorno.- Va dir la princessa arrepentida.
-No pasa res dona, ves amb més conta la pròxima vegada.
La princessa va somriure amb molta amabilitat. Aquest somriure va transmetre molta pau a Ricardo. Ambrosia va halagar molt al florista per el seu treball i el va convidar al castell.
Una vegada van arribar, el pare li va fotar la bronca a la princessa per haver sortit del castell sense permís. Ella, que estava acostumada a aquestes bronques, va pasar d'ell i li va dir qui era el seu convidat. Li va dir que era la persona que s'encarregava de que el poble estigués ple de vida i color. El rei es va alegrar de coneixer al fi a aquesta persona. Li va dir que estaven pasant un mal moment, ja que estaven amenaçats per un mercenari que domesticava criatures de fantasia. Aquest mercenari s'havia enamorat d'Ambrosia, i quan li va demanar la mà al rei, aquest la va rechazar. El mercenari es va cabrear i va amenaçar al poble amb una gran llamarada de drac si no li permetia casar-se amb Ambrosia.
A Ricardo no li va agradar gens això, i li va dir al rei que ell s'encarregaria del mercenari i del drac. Al rei li va fer molta gràcia això.
-Pero com va a defensar el poble un simple florista, JAJAJA.- va dir el rei.
Ricardo que es va ofendre molt, així que es va anar a la seva casa per a preparar la seva defensa. La princessa es va enfadar amb el seu pare per tractar així de malament al seu convidat i es va anar darrere d'ell sense importar-li que el seu pare li estava dient que no sortís del castell.
Ricardo i Ambrosia van arribar a casa de Ricardo. La princessa es va disculpar en el nom del seu pare. Ricardo va dir que no pasa res, que li va a tancar la boca al rei. La princessa li va preguntar com defensaria el poble d'un drac. Ricardo li va dir que havia estat treballant en una especie de planta que tenen molta vida pròpia. Es capaç de defensar el que sigui. Ricardo va preparar uns tiestos per a posar aquestes plantes tan especials. Els va colocar per tot el poble.
Quan va arribar el drac, les plantes es van posar a atacar-li. El mercenari es va quedar boig amb això i no sabia d'on venien els atacs, davant d'això va fugir malferit, pero el drac estava dispossat a fer cendres el poble. Ricardo, al veure que els atacs de les seves plantes feien pesigolles al drac, va decidir agafar una espassa feta amb les roses més fortes de la collita i va anar a per el drac.
Ricardo va anar a per el drac decidit a acabar amb ell, i així va ser. Després d'una batalla épica, Ricardo va clavar la seva espassa en el pit del drac acabant així amb la seva vida. La barrella de la sang mágica del drac amb l'espassa de roses del botànic, van fer que es creés una rosa preciosa, tenia un resplandor únic i un vermell apasionant.
Ambrosia va aparèixer darrere de Ricardo per a felicitar-lo per la seva valentia i li va confessar els seus sentiments per ell, Ricardo li va dir que sentia el mateix i li va regalar la rosa. Els dos es van besar apasionadament. Però de sobte va aparèixer el rei.
-Ehhh!!!- Va cridar el rei.
Ricardo i Ambrosia es van sobresaltar.
-Pare, ya sé que no hauria d'haver sortit del castell, pero...-.
-No diguis més- va interrompre el rei a Ambrosia. -Has demostrat una gran valentia, mai més et prohibiré sortir del castell filla.
-Moltes gràcies pare- Va dir Ambrosia emocionada.
-No ploris filla, que hem de celebrar la teva boda amb Ricardo-.
-Que boda?!- Van dir els dos intrigats.
-La que us he preparat, desde que us vaig veure als dos junts, vaig saber que us volíeu.-
-Moltes gràcies- Van dir els dos enamorats.
Ricardo i Ambrosia es van casar, va ser una cerimònia preciosa, plena de flors. Els dos van viure feliços van tenir molts fills i van gaudir al màxim del seu amor viatjant per tot el món.
Aquesta és la versió original i a tothom l'agrada, pero perque no cambiar una mica la història i fer-la diferent? Segur que serà molt entretingut.
En un món de fantasía molt, molt llunyà. Hi havia un poble molt bonic, estava ple d'alegria i decoració preciosa, en gran part gracies al florista que sempre decorava el poble amb les flors més fresques i boniques, com margarides, farigoles, alceas, calèndules... i sobretot roses. Al castell hi vivia un rei avariciós amb la seva filla Ambrosia, que era molt bella. Tenia fils d'or al cabell i uns ulls blaus que hipnotitzaven a qualsevol que els mirés fixament, la seva figura esvelta feia que qualsevol persona es quedés impactada de la seva bellesa. La princessa tenia ganes de conèixer món, pero el rei no la volia perdre de vista <<El món és molt perillós>> deia. Aquestes ganes que tenia la princessa, feien que cada cop que tenia una oportunitat s'escapava i passejava pel poble.
En una de les escapades de Ambrosia, es va trobar amb un arbust ple de roses, era precioś. A ella li encantaven les flors, pero sobretot les roses, així que va agafar una de l'arbust.
-Ehhhhh!!!- va sonar darrere de la princessa.
La princessa es va sobresaltar i va fer un petit crit.
-Ah! Qui es?
Va apareixer el florista que es deia Ricardo i estava emprenyat amb la princessa per haver agafat una de les seves roses. Ricardo estava disposat a ficar-li una bona bronca a Ambrosia, pero quan va veure la seva bellesa i sobretot, els seus ulls, es va calmar.
-Tu...
-Ambrosia.
-Com et diguis. Que fas agafant les meves roses?
-Ho sento molt, no sabia que eren teves. Ara mateix les retorno.- Va dir la princessa arrepentida.
-No pasa res dona, ves amb més conta la pròxima vegada.
La princessa va somriure amb molta amabilitat. Aquest somriure va transmetre molta pau a Ricardo. Ambrosia va halagar molt al florista per el seu treball i el va convidar al castell.
Una vegada van arribar, el pare li va fotar la bronca a la princessa per haver sortit del castell sense permís. Ella, que estava acostumada a aquestes bronques, va pasar d'ell i li va dir qui era el seu convidat. Li va dir que era la persona que s'encarregava de que el poble estigués ple de vida i color. El rei es va alegrar de coneixer al fi a aquesta persona. Li va dir que estaven pasant un mal moment, ja que estaven amenaçats per un mercenari que domesticava criatures de fantasia. Aquest mercenari s'havia enamorat d'Ambrosia, i quan li va demanar la mà al rei, aquest la va rechazar. El mercenari es va cabrear i va amenaçar al poble amb una gran llamarada de drac si no li permetia casar-se amb Ambrosia.
A Ricardo no li va agradar gens això, i li va dir al rei que ell s'encarregaria del mercenari i del drac. Al rei li va fer molta gràcia això.
-Pero com va a defensar el poble un simple florista, JAJAJA.- va dir el rei.
Ricardo que es va ofendre molt, així que es va anar a la seva casa per a preparar la seva defensa. La princessa es va enfadar amb el seu pare per tractar així de malament al seu convidat i es va anar darrere d'ell sense importar-li que el seu pare li estava dient que no sortís del castell.
Ricardo i Ambrosia van arribar a casa de Ricardo. La princessa es va disculpar en el nom del seu pare. Ricardo va dir que no pasa res, que li va a tancar la boca al rei. La princessa li va preguntar com defensaria el poble d'un drac. Ricardo li va dir que havia estat treballant en una especie de planta que tenen molta vida pròpia. Es capaç de defensar el que sigui. Ricardo va preparar uns tiestos per a posar aquestes plantes tan especials. Els va colocar per tot el poble.
Quan va arribar el drac, les plantes es van posar a atacar-li. El mercenari es va quedar boig amb això i no sabia d'on venien els atacs, davant d'això va fugir malferit, pero el drac estava dispossat a fer cendres el poble. Ricardo, al veure que els atacs de les seves plantes feien pesigolles al drac, va decidir agafar una espassa feta amb les roses més fortes de la collita i va anar a per el drac.
Ricardo va anar a per el drac decidit a acabar amb ell, i així va ser. Després d'una batalla épica, Ricardo va clavar la seva espassa en el pit del drac acabant així amb la seva vida. La barrella de la sang mágica del drac amb l'espassa de roses del botànic, van fer que es creés una rosa preciosa, tenia un resplandor únic i un vermell apasionant.
Ambrosia va aparèixer darrere de Ricardo per a felicitar-lo per la seva valentia i li va confessar els seus sentiments per ell, Ricardo li va dir que sentia el mateix i li va regalar la rosa. Els dos es van besar apasionadament. Però de sobte va aparèixer el rei.
-Ehhh!!!- Va cridar el rei.
Ricardo i Ambrosia es van sobresaltar.
-Pare, ya sé que no hauria d'haver sortit del castell, pero...-.
-No diguis més- va interrompre el rei a Ambrosia. -Has demostrat una gran valentia, mai més et prohibiré sortir del castell filla.
-Moltes gràcies pare- Va dir Ambrosia emocionada.
-No ploris filla, que hem de celebrar la teva boda amb Ricardo-.
-Que boda?!- Van dir els dos intrigats.
-La que us he preparat, desde que us vaig veure als dos junts, vaig saber que us volíeu.-
-Moltes gràcies- Van dir els dos enamorats.
Ricardo i Ambrosia es van casar, va ser una cerimònia preciosa, plena de flors. Els dos van viure feliços van tenir molts fills i van gaudir al màxim del seu amor viatjant per tot el món.
