VACANCES DE SETMANA SANTA
sábado, 8 de junio de 2019
AUTORS EN TRES LLENGÜES
Charles Dickens: és un dels escriptors més coneguts d'Anglaterra, les seves obres són molt interesants i molt importants. Va néixer el 7 de febrer del 1812 a Landport, i va morir el 9 de juny del 1870 a Gads Hill Place per una hemorràgia cerebral. El seu estil era tant reconegut com criticat.
Sense dubte l'obra que més recomano per a llegir és Oliver Twist, narra l'història d'un nen orfe que pasa situacions sòrdides própies d'aquella época (explotació infantil,...). Dickens tracta amb humor i ironía la mala situació de la época.
Fernando G. Delgado: és un locutor, periodista, polític i escriptor espanyol. Es conegut sobretot per haver sigut director dos cops de Ràdio Nacional d'Espanya. Va néixer el 4 de desembre del 1947 en Santa Cruz de Tenerife.
L'obra que vaig a recomanar és un a que em vaig legir jo, i em va semblar un llibre molt interesant. Es diu "La mirada del otro", narra l'història d'una dona que es sent atraiguda pels homes grans. El llibre està en format de diari i es d'ella que parla sobre les seves experiències, el seu home les llegueix (d'aquí el títol).
Mercé Rodoreda: va ser una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considerada l'escriptora catalana contemprànea més influent. Va néixer el 10 d'octubre del 1908 a Barcelona, i va morir el 13 d'abril del 1983 a Girona a causa d'un càncer de fetge.
L'obra més icònica d'aquesta dona és Aloma, tracta sobre una adolescent que pasa una vida de succesos tràgics. Creix sense pares i viu una vida desagradable, plena de desgràcies. És un llibre bastant recomanable i interesant.
Sense dubte l'obra que més recomano per a llegir és Oliver Twist, narra l'història d'un nen orfe que pasa situacions sòrdides própies d'aquella época (explotació infantil,...). Dickens tracta amb humor i ironía la mala situació de la época.
Fernando G. Delgado: és un locutor, periodista, polític i escriptor espanyol. Es conegut sobretot per haver sigut director dos cops de Ràdio Nacional d'Espanya. Va néixer el 4 de desembre del 1947 en Santa Cruz de Tenerife.
L'obra que vaig a recomanar és un a que em vaig legir jo, i em va semblar un llibre molt interesant. Es diu "La mirada del otro", narra l'història d'una dona que es sent atraiguda pels homes grans. El llibre està en format de diari i es d'ella que parla sobre les seves experiències, el seu home les llegueix (d'aquí el títol).
Mercé Rodoreda: va ser una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considerada l'escriptora catalana contemprànea més influent. Va néixer el 10 d'octubre del 1908 a Barcelona, i va morir el 13 d'abril del 1983 a Girona a causa d'un càncer de fetge.
L'obra més icònica d'aquesta dona és Aloma, tracta sobre una adolescent que pasa una vida de succesos tràgics. Creix sense pares i viu una vida desagradable, plena de desgràcies. És un llibre bastant recomanable i interesant.
jueves, 4 de abril de 2019
SANT JORDI
SANT JORDI
Tots coneixem la llegenda de Sant Jordi, com el poble té que donar al drac una noia totes les setmanes per a que no mati a tothom i com acaba donant el rei a la seva filla. El cavaller acaba matant al drac i rescatant a la princessa, i de la sang del drac és forma una rosa.
Aquesta és la versió original i a tothom l'agrada, pero perque no cambiar una mica la història i fer-la diferent? Segur que serà molt entretingut.
En un món de fantasía molt, molt llunyà. Hi havia un poble molt bonic, estava ple d'alegria i decoració preciosa, en gran part gracies al florista que sempre decorava el poble amb les flors més fresques i boniques, com margarides, farigoles, alceas, calèndules... i sobretot roses. Al castell hi vivia un rei avariciós amb la seva filla Ambrosia, que era molt bella. Tenia fils d'or al cabell i uns ulls blaus que hipnotitzaven a qualsevol que els mirés fixament, la seva figura esvelta feia que qualsevol persona es quedés impactada de la seva bellesa. La princessa tenia ganes de conèixer món, pero el rei no la volia perdre de vista <<El món és molt perillós>> deia. Aquestes ganes que tenia la princessa, feien que cada cop que tenia una oportunitat s'escapava i passejava pel poble.
En una de les escapades de Ambrosia, es va trobar amb un arbust ple de roses, era precioś. A ella li encantaven les flors, pero sobretot les roses, així que va agafar una de l'arbust.
-Ehhhhh!!!- va sonar darrere de la princessa.
La princessa es va sobresaltar i va fer un petit crit.
-Ah! Qui es?
Va apareixer el florista que es deia Ricardo i estava emprenyat amb la princessa per haver agafat una de les seves roses. Ricardo estava disposat a ficar-li una bona bronca a Ambrosia, pero quan va veure la seva bellesa i sobretot, els seus ulls, es va calmar.
-Tu...
-Ambrosia.
-Com et diguis. Que fas agafant les meves roses?
-Ho sento molt, no sabia que eren teves. Ara mateix les retorno.- Va dir la princessa arrepentida.
-No pasa res dona, ves amb més conta la pròxima vegada.
La princessa va somriure amb molta amabilitat. Aquest somriure va transmetre molta pau a Ricardo. Ambrosia va halagar molt al florista per el seu treball i el va convidar al castell.
Una vegada van arribar, el pare li va fotar la bronca a la princessa per haver sortit del castell sense permís. Ella, que estava acostumada a aquestes bronques, va pasar d'ell i li va dir qui era el seu convidat. Li va dir que era la persona que s'encarregava de que el poble estigués ple de vida i color. El rei es va alegrar de coneixer al fi a aquesta persona. Li va dir que estaven pasant un mal moment, ja que estaven amenaçats per un mercenari que domesticava criatures de fantasia. Aquest mercenari s'havia enamorat d'Ambrosia, i quan li va demanar la mà al rei, aquest la va rechazar. El mercenari es va cabrear i va amenaçar al poble amb una gran llamarada de drac si no li permetia casar-se amb Ambrosia.
A Ricardo no li va agradar gens això, i li va dir al rei que ell s'encarregaria del mercenari i del drac. Al rei li va fer molta gràcia això.
-Pero com va a defensar el poble un simple florista, JAJAJA.- va dir el rei.
Ricardo que es va ofendre molt, així que es va anar a la seva casa per a preparar la seva defensa. La princessa es va enfadar amb el seu pare per tractar així de malament al seu convidat i es va anar darrere d'ell sense importar-li que el seu pare li estava dient que no sortís del castell.
Ricardo i Ambrosia van arribar a casa de Ricardo. La princessa es va disculpar en el nom del seu pare. Ricardo va dir que no pasa res, que li va a tancar la boca al rei. La princessa li va preguntar com defensaria el poble d'un drac. Ricardo li va dir que havia estat treballant en una especie de planta que tenen molta vida pròpia. Es capaç de defensar el que sigui. Ricardo va preparar uns tiestos per a posar aquestes plantes tan especials. Els va colocar per tot el poble.
Quan va arribar el drac, les plantes es van posar a atacar-li. El mercenari es va quedar boig amb això i no sabia d'on venien els atacs, davant d'això va fugir malferit, pero el drac estava dispossat a fer cendres el poble. Ricardo, al veure que els atacs de les seves plantes feien pesigolles al drac, va decidir agafar una espassa feta amb les roses més fortes de la collita i va anar a per el drac.
Ricardo va anar a per el drac decidit a acabar amb ell, i així va ser. Després d'una batalla épica, Ricardo va clavar la seva espassa en el pit del drac acabant així amb la seva vida. La barrella de la sang mágica del drac amb l'espassa de roses del botànic, van fer que es creés una rosa preciosa, tenia un resplandor únic i un vermell apasionant.
Ambrosia va aparèixer darrere de Ricardo per a felicitar-lo per la seva valentia i li va confessar els seus sentiments per ell, Ricardo li va dir que sentia el mateix i li va regalar la rosa. Els dos es van besar apasionadament. Però de sobte va aparèixer el rei.
-Ehhh!!!- Va cridar el rei.
Ricardo i Ambrosia es van sobresaltar.
-Pare, ya sé que no hauria d'haver sortit del castell, pero...-.
-No diguis més- va interrompre el rei a Ambrosia. -Has demostrat una gran valentia, mai més et prohibiré sortir del castell filla.
-Moltes gràcies pare- Va dir Ambrosia emocionada.
-No ploris filla, que hem de celebrar la teva boda amb Ricardo-.
-Que boda?!- Van dir els dos intrigats.
-La que us he preparat, desde que us vaig veure als dos junts, vaig saber que us volíeu.-
-Moltes gràcies- Van dir els dos enamorats.
Ricardo i Ambrosia es van casar, va ser una cerimònia preciosa, plena de flors. Els dos van viure feliços van tenir molts fills i van gaudir al màxim del seu amor viatjant per tot el món.
Aquesta és la versió original i a tothom l'agrada, pero perque no cambiar una mica la història i fer-la diferent? Segur que serà molt entretingut.
En un món de fantasía molt, molt llunyà. Hi havia un poble molt bonic, estava ple d'alegria i decoració preciosa, en gran part gracies al florista que sempre decorava el poble amb les flors més fresques i boniques, com margarides, farigoles, alceas, calèndules... i sobretot roses. Al castell hi vivia un rei avariciós amb la seva filla Ambrosia, que era molt bella. Tenia fils d'or al cabell i uns ulls blaus que hipnotitzaven a qualsevol que els mirés fixament, la seva figura esvelta feia que qualsevol persona es quedés impactada de la seva bellesa. La princessa tenia ganes de conèixer món, pero el rei no la volia perdre de vista <<El món és molt perillós>> deia. Aquestes ganes que tenia la princessa, feien que cada cop que tenia una oportunitat s'escapava i passejava pel poble.
En una de les escapades de Ambrosia, es va trobar amb un arbust ple de roses, era precioś. A ella li encantaven les flors, pero sobretot les roses, així que va agafar una de l'arbust.
-Ehhhhh!!!- va sonar darrere de la princessa.
La princessa es va sobresaltar i va fer un petit crit.
-Ah! Qui es?
Va apareixer el florista que es deia Ricardo i estava emprenyat amb la princessa per haver agafat una de les seves roses. Ricardo estava disposat a ficar-li una bona bronca a Ambrosia, pero quan va veure la seva bellesa i sobretot, els seus ulls, es va calmar.
-Tu...
-Ambrosia.
-Com et diguis. Que fas agafant les meves roses?
-Ho sento molt, no sabia que eren teves. Ara mateix les retorno.- Va dir la princessa arrepentida.
-No pasa res dona, ves amb més conta la pròxima vegada.
La princessa va somriure amb molta amabilitat. Aquest somriure va transmetre molta pau a Ricardo. Ambrosia va halagar molt al florista per el seu treball i el va convidar al castell.
Una vegada van arribar, el pare li va fotar la bronca a la princessa per haver sortit del castell sense permís. Ella, que estava acostumada a aquestes bronques, va pasar d'ell i li va dir qui era el seu convidat. Li va dir que era la persona que s'encarregava de que el poble estigués ple de vida i color. El rei es va alegrar de coneixer al fi a aquesta persona. Li va dir que estaven pasant un mal moment, ja que estaven amenaçats per un mercenari que domesticava criatures de fantasia. Aquest mercenari s'havia enamorat d'Ambrosia, i quan li va demanar la mà al rei, aquest la va rechazar. El mercenari es va cabrear i va amenaçar al poble amb una gran llamarada de drac si no li permetia casar-se amb Ambrosia.
A Ricardo no li va agradar gens això, i li va dir al rei que ell s'encarregaria del mercenari i del drac. Al rei li va fer molta gràcia això.
-Pero com va a defensar el poble un simple florista, JAJAJA.- va dir el rei.
Ricardo que es va ofendre molt, així que es va anar a la seva casa per a preparar la seva defensa. La princessa es va enfadar amb el seu pare per tractar així de malament al seu convidat i es va anar darrere d'ell sense importar-li que el seu pare li estava dient que no sortís del castell.
Ricardo i Ambrosia van arribar a casa de Ricardo. La princessa es va disculpar en el nom del seu pare. Ricardo va dir que no pasa res, que li va a tancar la boca al rei. La princessa li va preguntar com defensaria el poble d'un drac. Ricardo li va dir que havia estat treballant en una especie de planta que tenen molta vida pròpia. Es capaç de defensar el que sigui. Ricardo va preparar uns tiestos per a posar aquestes plantes tan especials. Els va colocar per tot el poble.
Quan va arribar el drac, les plantes es van posar a atacar-li. El mercenari es va quedar boig amb això i no sabia d'on venien els atacs, davant d'això va fugir malferit, pero el drac estava dispossat a fer cendres el poble. Ricardo, al veure que els atacs de les seves plantes feien pesigolles al drac, va decidir agafar una espassa feta amb les roses més fortes de la collita i va anar a per el drac.
Ricardo va anar a per el drac decidit a acabar amb ell, i així va ser. Després d'una batalla épica, Ricardo va clavar la seva espassa en el pit del drac acabant així amb la seva vida. La barrella de la sang mágica del drac amb l'espassa de roses del botànic, van fer que es creés una rosa preciosa, tenia un resplandor únic i un vermell apasionant.
Ambrosia va aparèixer darrere de Ricardo per a felicitar-lo per la seva valentia i li va confessar els seus sentiments per ell, Ricardo li va dir que sentia el mateix i li va regalar la rosa. Els dos es van besar apasionadament. Però de sobte va aparèixer el rei.
-Ehhh!!!- Va cridar el rei.
Ricardo i Ambrosia es van sobresaltar.
-Pare, ya sé que no hauria d'haver sortit del castell, pero...-.
-No diguis més- va interrompre el rei a Ambrosia. -Has demostrat una gran valentia, mai més et prohibiré sortir del castell filla.
-Moltes gràcies pare- Va dir Ambrosia emocionada.
-No ploris filla, que hem de celebrar la teva boda amb Ricardo-.
-Que boda?!- Van dir els dos intrigats.
-La que us he preparat, desde que us vaig veure als dos junts, vaig saber que us volíeu.-
-Moltes gràcies- Van dir els dos enamorats.
Ricardo i Ambrosia es van casar, va ser una cerimònia preciosa, plena de flors. Els dos van viure feliços van tenir molts fills i van gaudir al màxim del seu amor viatjant per tot el món.
RECEPTA DE LA IAIA
La meva iaia és una exel·lent cuinera, m'ha costat escollir una recepta entre tantes que sap, pero al final m'inclinat pero una recepta que em rememora la meva infància: pa de pessic caser. Aquesta recepta és l'especialitat de la meva iaia, estàn boníssims, encara em recordo de quan va fer per primera vegada (i última) un pa de pessic de xoxolata, quina delicia!!!
Aquests són els ingredients per fer pa de pessic caser:
-Sucre
- Ou
-Llevadura
-Iogur
-Vi blanc
Amb aquesta recepta he gaudit molt al llarg dels anys i encara segueixo gaudint, el menjar té més poder del que creiem, i ens pot transportar en el temps a aquelles époques més alegres de la teva vida.
Aquests són els ingredients per fer pa de pessic caser:
-Sucre
- Ou
-Llevadura
-Iogur
-Vi blanc
Amb aquesta recepta he gaudit molt al llarg dels anys i encara segueixo gaudint, el menjar té més poder del que creiem, i ens pot transportar en el temps a aquelles époques més alegres de la teva vida.
martes, 19 de marzo de 2019
CARNESTOLTES
CARNAVAL
El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans) és una celebració pertanyent al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que es celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. Però el carnaval s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la quaresma. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i arribem al Dimecres de Cendra, el primer dia de la quaresma i l’últim del carnaval. El dijous anterior és l’inici tradicional de la setmana de carnaval.
D’aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de
febrer i 10 de març, i el carnaval oscil·larà entre el 29 de gener i
el 4 de març.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes y la seva enemiga, la vella Quaresma.
Els carnavals més importants del món són els de Rio de Janeiro i el de Venècia.
Aquí en Espanya també tenim bons carnavals, com per exemple el de Tenerife. Esà considerat el millor carnaval del món després del de Rio de Janeiro. Es considera patrimoni de la humanitat per la seva manera espectacular de celebrar el carnaval.
QUÈ VULL SER DE GRAN?
No tinc clar que vull ser de gran, pero si sé el que vull estudiar. M'agradaria estudiar un cicle tecnològic o el batxillerat tecnològic, encara no ho tinc del tot clar. Però últimament, estic pensant en estudiar un cicle humanístic o el batxillerat humanístic, perque m'agrada interactuar amb la gent i crec que s'em donaria bastant bé. També influeix a la meva decisió el fet de que estudiar tecnologia implica fer mates, i les mates no m'agraden gens, s'em donen fatal.
Sincerament, m'agrada l' idea de veurem treballant en periodisme o tasques així, es una cosa que no m'havia plantejat mai i que quan m'ho vaig fer, donc em va agradar molt aquesta possibilitat.
No tinc clar que vull ser de gran, pero si sé el que vull estudiar. M'agradaria estudiar un cicle tecnològic o el batxillerat tecnològic, encara no ho tinc del tot clar. Però últimament, estic pensant en estudiar un cicle humanístic o el batxillerat humanístic, perque m'agrada interactuar amb la gent i crec que s'em donaria bastant bé. També influeix a la meva decisió el fet de que estudiar tecnologia implica fer mates, i les mates no m'agraden gens, s'em donen fatal.
Sincerament, m'agrada l' idea de veurem treballant en periodisme o tasques així, es una cosa que no m'havia plantejat mai i que quan m'ho vaig fer, donc em va agradar molt aquesta possibilitat.
jueves, 7 de febrero de 2019
COMPTE AMB LES XARXES, QUE DE VEGADES ET POTS QUEDAR ENGANXAT
Les xarxes socials són cada vegada més utilitzades i per tant, són cada vegada més persones les que intenten aprofitar-se d'això i intenten enganyar a persones inocents com vosaltres. Moltes persones intenten aprofitar-se de l'inocència de nens i nenes creant-se perfils falsos i enganyan-los per a que quedin amb ells. La majoria d'aquestes personas són pederastes que volen fer-vos mal. Per a que això no pasi us donaré 5 consells molt importants i útils:
1.No us paseu ficant informació personal: moltes vegades fiqueu molta informació personal en els vostres perfils, molta d'aquesta informació és innecesària i us pot perjudicar malament.
2.No accepteu una sol·licitut d'un perfil suspitós: si alguna vegada us envia sol·licitut un perfil del que no et fies, no l'acceptis i així estaràs tranquil/a.
3.Mai contestis un misatge d'algú que no coneixes: és possible que alguna vegada algú que no coneixes t'envia un missatge, si això pasa, es millor que no contestis, ja que no és necessari i et poden enganyar.
4.Pensat-ho dos vegades abans de pujar una foto: deuries pensar molt abans de penjar una foto, perque alomillor es una foto comprometida i en aquell moment no ho penses bé. Has de tenir molt de compte, perque algú pot utilitzar aquella foto amb males intencions.
5.Queda de día i en un lloc públic: Jo et recomano que no quedis amb algú que no coneixes bé i sol el coneixes per internet, pero si decideixes quedar, millor que sigui de dìa i en un lloc públic, perque aquesta persona que has conegut per internet pot resultar ser un adult que intenta enganyar-vos.
Aquests són els meus 5 consells, espero que els tingueu en conte sempre i que tingueu molt de compte quan navegueu per internet.
Les xarxes socials són cada vegada més utilitzades i per tant, són cada vegada més persones les que intenten aprofitar-se d'això i intenten enganyar a persones inocents com vosaltres. Moltes persones intenten aprofitar-se de l'inocència de nens i nenes creant-se perfils falsos i enganyan-los per a que quedin amb ells. La majoria d'aquestes personas són pederastes que volen fer-vos mal. Per a que això no pasi us donaré 5 consells molt importants i útils:
1.No us paseu ficant informació personal: moltes vegades fiqueu molta informació personal en els vostres perfils, molta d'aquesta informació és innecesària i us pot perjudicar malament.
2.No accepteu una sol·licitut d'un perfil suspitós: si alguna vegada us envia sol·licitut un perfil del que no et fies, no l'acceptis i així estaràs tranquil/a.
3.Mai contestis un misatge d'algú que no coneixes: és possible que alguna vegada algú que no coneixes t'envia un missatge, si això pasa, es millor que no contestis, ja que no és necessari i et poden enganyar.
4.Pensat-ho dos vegades abans de pujar una foto: deuries pensar molt abans de penjar una foto, perque alomillor es una foto comprometida i en aquell moment no ho penses bé. Has de tenir molt de compte, perque algú pot utilitzar aquella foto amb males intencions.
5.Queda de día i en un lloc públic: Jo et recomano que no quedis amb algú que no coneixes bé i sol el coneixes per internet, pero si decideixes quedar, millor que sigui de dìa i en un lloc públic, perque aquesta persona que has conegut per internet pot resultar ser un adult que intenta enganyar-vos.
Aquests són els meus 5 consells, espero que els tingueu en conte sempre i que tingueu molt de compte quan navegueu per internet.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)